Ball del Moliner

The tradition & historical record

El Ball del Moliner és una dansa que es ballava a La Pobla de Lillet a la plaça del Molí de la Vila el dimarts de Carnestoltes. És un ball que prové d'una llegenda que representa la venjança dels habitants de La Pobla de Lillet, contra els abusos d'un moliner de l'època feudal. Diu la llegenda que hi havia un moliner que treballava pels Barons de Mataplana i que es dedicava adulterar la farina barrejat-la amb cendra i altres additius amb la finalitat de treure'n més benefici; però això feia venir mal de panxa a tot el veïnat que menjava els productes derivats de la seva farina. En un principi ningú sabia quin era ni d'on venia el problema fins que algú que ho va veure, va alertar la població, decidint atonyinar el malvat moliner que va fer emmalaltir de ventre a tothom. D'aquest fet, el poble en va fer tradició, perpetuant-lo en forma de ball-joc i com a venjança i mofa contra el moliner. A primers del segle XX consta que encara el ballaven els joves de vint anys a l'aplec de Falgars, atonyinant-se de valent, encara que ja bastant desvirtuat, perquè el ball ja havia desaparegut. El ball dels moliners es va deixar de ballar possiblement pels excessos que es feien durant la dansa, cosa que ha passat al llarg dels temps en molts balls o elements dels balls del ric folklore català. El Ball dels Moliners no es ballava des del dimarts de Carnestoltes del 1924. Sortosament, ja fa uns anys, en concret des del 1986, es va decidir recuperar el Ball dels Moliners. ¹

Aquesta versió facilitada per Salvador Vilarrasa i Vall, que va aparèixer al diari Lillet, recuperada d'un número d'un altre diari poblatà, La veu de Lillet, publicada el 30 de gener de 1921, deia que el Ball havia desaparegut allà entre els anys 1910 i 1912. Cal constatar el ball de dates, ja que arreu consta que l'any de la seva desaparició fou el 1924, però Salvador Vilarrasa, que va viure just en aquella època, la situa abans. ¹

Aquesta és la versió que ha esdevingut clàssica, la que tothom coneix (almenys a La Pobla). Va aparèixer a l'Erol núm. 64, de l'any 2000. Abans d'explicar la llegenda, a l'article apareix una introducció on s'afirma que el «darrer any que es va portar a terme va ser el 1924». A peu de pàgina s'afirma que «Els darrers anys es van ballar de nou a càrrec dels alumnes de l'Escola Pública Lillel a Güell i del grup Dansaires d'Ardericó. 1958 és l'any del traspàs de Jaume Fàbregas. Per tant, aquests intents de recuperar la dansa són anteriors a aquesta data. A l'Erol no proporcionen la data de l'escrit, així com tampoc al web Tempus fugit on també apareix l'escrit d'en Fàbregas: «Els Moliners, el nom dels quals esdevingué tradicional, no eren altra cosa que una colla d'homes vestits de dones, això és: amb faldilles, gipó i el cap cobert per una caputxa lligada al coll. Cadascun dels Moliners portava, penjat, un gros sarró ple de paperines de cendra, i era indispensable anar armat amb un llarg bastó. »Així amb aquesta indumentària, a la tarda del dimarts de Carnestoltes, sortien les colles de Moliners saltant de la Plana i les Coromines en nombre d'una vintena, fent cap a la plaça de la Vila, movent gran sarrofoll i cridòria. »Enfront mateix del portal de l'antic Molí de la Vila, l'edifici del qual encara existeix, s'hi trobava, esperant, l'home de la pell. Aquest home, condemnat a ésser el sac dels cops, posat de genolls a terra, era cobert d'una grossa pell de cuiro que Ii cobria i salvaguardava tot el cos. Reunits llavors els Moliners i preparat convenientment l'home de la pell, començava el ball, una mena de contrapàs amb música de flabiol i tamborí, que tocava des del balcó un home aficionat. ¹

La versió de Joan Amades també es pot considerar força antiga. Apareix al Costumari Català. No sabem si la va arribar a veure presencialment. «Un home, amb I ‘esquena coberta per una grossa pell de bou o de moltó i algunes vegades amb la testa armada de grosses banyes, se situa enmig de la plaça, proveït d'una mesura de fusta de tres quartans i un bastó. Amb aquest, que fa voltar per dintre de la mesura, simula un soroll més o menys semblant a la mola d'un molí fariner en giravoltar, fent veure que mol. Al seu voltant fan rodona una colla de minyons vestits de dona, tan malfardats com saben. »Porten un llarg bastó a tall de filosa amb una patata o altre estrany fruit clavat al capdamunt, amb el qual volen simular la borra que filen. Duen al coll grosses coixineres que volen figurar els sacs de farina que porten al molí. Al so d'una graciosa tonada de flabiol fan un ball rodó a l'entorn del moliner, que, sol enmig de la rodona, no para de repicar les parets de la mesura amb el bastó, fent veure que mol. Quan les “dones” que volten n'estan cansades es llancen al damunt del moliner i amb les suposades filoses li venten una grossa pallissa, que el bon home aguanta amb la pell que li cobreix I‘esquena, la qual li fa de paracops. Cansades de pegar al pobre moliner, de dintre de les coixineres comencen a treure grapats de cendra i la tiren pel damunt dels curiosos que miren la facècia, als quals deixen tan bruts com poden. La cendra és de vegades posada dintre de paperines i tirada així contra les persones que estan mirant per les finestres i balcons.» ¹

Poblatà, violinista i moliner, nascut l'any 1886, va escriure un llibre de poemes faceciosos,"«D'aquell temps, i d'ara mateix". A l'apartat Figures del Carnaval, trobem unes estrofes que fan un retrat del ball: Què eren els moliners? Amb una maneta de morter a un escambell al revés feia voltar el moliner com si una mola rodés. Un gran cuiro a l'esquena portava en previsió ja tenia el dilema i la consciència plena que li tocaria bastó. ¹

Una trentena de joves l'anaven circumdant; tots amb gipó i faldilles i un sarró de paperines amb cendres que anaven tirant als balcons i les finestres i a tothom a qui passava. prou tiraven dret els destres, en això prou eren mestres. “Mai anava a qui tocaven!” ¹

A l'últim de la jornada donaven al moliner una bona bastonada. La mola ja no rodava, si era o no era lladre, ¹

això, aneu-ho a saber! ¹

La llegenda explicada per Jaume Fàbregas Artigas«Sembla que l'antic Molí de la Vila havia estat cedit per gràcia a un moliner poc escrupolós. ¹

The text above is adapted from the Wikipedia article “Ball del Moliner”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. ¹

Ball del Moliner is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. ²