Dansa de la Magrana del Corpus Christi de València

The tradition & historical record

La Dansa de la Magrana és una de les danses d'adults que formen part dels actes de la festa del Corpus Christi de València. La dansa té el seu origen al barroc i en un primer moment se la va anomenar Ball dels gitanos, atès que simulava la rendició d'aquest poble al Santíssim Sagrament, passant posteriorment a substituir-se la figura dels gitanos per la de jueus. Es tracta d'una versió del típic ball de cintes sobre pal, molt popular al folklore espanyol, i que té representacions al País Valencià i a Catalunya com el Ball de gitanes. Com totes les danses d'aquest tipus és una mena de pantomima que s'inspira en la primitiva activitat del teixir, ja que es fa entrellaçar cintes al voltant d'un pal formant un teixit que el cobreix en part. Se'l denomina Dansa o Ball de la Magrana per la magrana de grans dimensions que té a l'extrem superior del pal i que al final de la dansa queda oberta, sent aquesta tipologia pròpia de les festes del Corpus de València. ¹

Consisteix en un grup de dansaires, caracteritzats de gitanos o zíngars que ballen al voltant d'una magrana de fusta gran col·locada al final d'un llarg pal o perxa. De l'extrem superior d'aquest pal pengen unes cintes que els dansaires van trenant i destrençant. Al final del ball, la magrana que corona la perxa s'obre a grills i queda al descobert una figuració de la custòdia davant la qual tots els dansaires s'agenollen. Així, el ball pren un caràcter religiós simbòlic ja que el que s'intenta manifestar és la submissió dels infidels jueus a l'Eucaristia. Els dansaires van vestits de calabresos, amb barret de drap negre de copa cònica decorat amb cintes de colors, camisa blanca, gipó tancat, pantalons amplis i curts, sent gipó i pantalons del mateix color; faixa vermella, mitges blanques i espardenyes o sabates tancades. Aquesta vestimenta és curiosa perquè no sembla tenir cap relació amb el simbolisme religiós de la dansa. La dansa s'acompanya amb música de tabalet i dolçaina, seguint una melodia amb dues fases diferents que s'iteren tantes vegades com siga imprescindible. La primera fase s'utilitza per enrotllar o desenrotllar, és a dir trenar o destrençar, les cintes al voltant de la perxa; la segona es fa servir per estirar les cintes. Ambdues fases s'alternen al llarg de la dansa. El pas emprat durant les danses és un pas molt comú en danses infantils, primer amb el peu dret es colpeja amb força el terra alhora que l'esquerre queda enlaire durant aquest cop fort del dret. A continuació el peu esquerre camina però utilitzant la meitat de temps que quan copeja fortament el terra, acompanyant el dret amb la mateixa rapidesa a l'esquerre en el desplaçament. ¹

En aquesta fase es du a terme el trenat i estirament de les cintes repetint-ho en dues o més ocasions, fins que les cintes queden enrotllades al pal. Segueix ara el destrençat, per a això els dansaires canvien la cinta de mà alhora que canvien el sentit del gir al voltant del pal. Aquest destrençar i estirar es fa tres vegades i les cintes queden destrençades. ¹

És la part més complexa d'execució, s'hi trenen les cintes al voltant de la perxa intercalant novament tres voltes de trenat amb tres estiraments de cinta. Però en aquesta ocasió, quatre dansaires giren en un sentit, mentre que els altres quatre ho fan a l'oposat, aconseguint així un trenat de les cintes multicolor. Per destrençar, els dansaires canvien el sentit de gir, fent tantes voltes i estirant les cintes tantes vegades com ho han fet durant el trenat. El final de la dansa consisteix en la reverència de l'últim pas d'estirar cintes, aleshores els dansaires deixen anar les cintes i s'agenollen, alhora que la granada s'obre i deixa al descobert el símbol de l'Eucaristia. ¹

The text above is adapted from the Wikipedia article “Dansa de la Magrana del Corpus Christi de València”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. ¹

Dansa de la Magrana del Corpus Christi de València is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. ²