Danses de Guadassuar

The tradition & historical record

La dansa de Guadassuar o “les dansades” és de la modalitat processional o d'anada de la vila de Guadassuar, representació típica de l'antiga dansa de carrer valenciana. Danses amb característiques similars a la de Guadassuar es conserven en altres llocs valencians, des de l'Horta de València a La Vall d'Albaida. Aquesta dansa conserva el més important que pot tenir un ball tradicional, com és la participació massiva i oberta de la gent del poble, convertint-se en una festa de gran protagonisme popular, on cada veí aporta els seus recursos personals i dots artístics en diferents àrees de participació: dansa, música, indumentària, pentinats, flors, adornament de carrers, il·luminació, etc. Es tracta, per tant, d'una dansa que encara guarda la seua funció festiva. “Les dansades” se celebren les nits de l'última setmana completa de l'agost, temps que corresponia, antigament, a la vacació agrícola estival, acabades les collites del capoll de seda, fesols, melons, tomaques, etc. I vespres de la sega i batuda de l'arròs. Cada nit de danses es balla en un carrer diferent, el qual engalana el veïnat amb llums i garlandes de papers multicolors. Hi ha una gran participació de balladors de diferents edats, vestits de manera diversa. ¹

En ser una celebració no lligada a cap autoritat civil o religiosa, les Danses no apareixen registrades en cap arxiu. Segons Agustí Roig, cronista de Guadassuar, se sap que només es produïren dos úniques interrupcions: l'any 1865, pel còlera, i els 3 anys que durà la Guerra Civil espanyola, de 1936-38, i es va reprendre el 1939. El 1969 conegué un dels més importants declivis, però quan l'Aula de Cultura de la Caixa d'Estalvis de València va adoptar la festa, l'Ajuntament va reaccionar a poc a poc creant una sèrie de premis, i arribà el 1985 en què el Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions declara la Setmana de Danses Festa d'Interès Turístic Nacional. La dansa de Guadassuar revela en la seua música reminiscències àrabs i la cercavila que la precedeix és un típic toc de xeremies morisques. La seua arrel pot ser deriva de les festes paganes que se celebraven després de les collites d'estiu. A principis del segle xx, començaren els balladors a usar vestits diferents del tradicional de llauradors en dia de festa, i la dansa del 19 d'agost, es dedicava a l'indument de “moros i cristians”, en commemoració de la nit en què pernoctaren a Guadassuar, segons la llegenda, l'any 1180, Sant Bernat i les seues germanes Saïda i Soraida. Les danses de Guadassuar han sigut declarades Bé d'interès cultural. ¹

La tradició diu que la Setmana de Danses se celebre l'última setmana sencera del mes d'agost, de dilluns a dissabte, a la nit. És la setmana següent a Sant Roc i la Mare de Dèu d'Agost (l'Assumpció), lligats els dos estretament a aquesta festa per ser els festers i festeres corresponents qui organitzen eixa Setmana de Danses. En el seu origen la celebració estaria lligada al ritme agrari que va entre la recollida del capoll de seda i la sega i batuda de l'arròs, conreus que jugaren un paper fonamental dins de l'activitat agrícola de la població en altres períodes. ¹

La Dansà es desenvolupa cada dia en un carrer diferent de la població. Els festers de Sant Roc, grup de xics joves organitzadors de la Setmana de Danses, són qui decideixen els carrers i l'ordre d'aquests, l'única condició és que l'últim dia la Dansà es faça al carrer Major. El carrer corresponent haurà de ser engalanat penjant els paperets de danses, que creuen de part a part de vorera, i que funciona pràcticament com un sostre per a la Dansà al mateix temps que dona gran colorit. També se solen il·luminar els trams més foscos amb fanalets, a banda d'encendre tots els llums de la porta del carrer en totes les cases. La preparació del carrer per a la Dansà es converteix en una espècie de preludi de la festa d'eixa nit, quan ja a mitjan vesprada els veïns del carrer comencen a condicionar-lo agranant i arruixant, penjant els paperets, etc., coincidint la finalització de les tasques amb el moment en què els festers fan el Passacarrer de les 9 de la nit. ¹

Una de les peculiaritats més notables de les Danses de Guadassuar és el seu caràcter participatiu i obert a tot el món. No és una festa que afecta només una xicoteta comissió de festers o un reduït grup de balladors. Quasi tot el poble participa un dia o altre ballant, confeccionant vestits, buscant i deixant complements per a eixos vestits, de músic, de fester... La part més destacable la formen els balladors i les balladores. No es necessita gran professionalitat, només cal reproduir els moviments corresponents i deixar-se portar per la música. És en gran part espontani, popular, totalment obert, i pot ballar qui vulga. Els balladors i balladores són pràcticament tots i totes gent del poble i es pot participar en parella o en grup de parelles i ballar lliurement un, diversos o tots els dies. Segons la tradició (i una llegenda lligada al rei Jaume I), la balladora és qui ha de buscar i escollir el ballador, i no viceversa; ella es fa càrrec de confeccionar el vestit i a ell li correspon convidar la balladora en el descans com a mostra d'agraïment. Hi ha de totes les edats, des dels més menuts fins a gent d'avançada edat. Les Festeres de l'Assumpció (xiques de 19 anys) que col·laboren amb els festers de Sant Roc en l'organització, tenen com a principal funció ballar les 6 nits. Enmig de les dues files de balladors i balladores es col·loquen els músics amb els instruments, i els festers, els quals controlen el transcurs de la Dansà, proveïts del típic garrot de grans dimensions. ¹

Segons la tradició, cada dia de la setmana s'ha de portar un vestit diferent, ideat i confeccionat pels mateixos balladors i balladores, en el qual és fonamental l'originalitat i espontaneïtat. L'estrenat el primer dia ja no serveix per al segon. Pràcticament s'improvisa el vestit d'un dia per a l'altre, passen el dia ideant el vestit d'eixa mateixa nit, confeccionant-lo pràcticament fins a l'hora d'eixir a ballar. Açò s'ha anat perdent en certa manera i, actualment, els vestits es confeccionen al llarg de l'any o inclús es lloguen o compren fets. És ben curiós, a Guadassuar mai s'utilitza la paraula disfressa per a al·ludir a la vestimenta de la Dansà, sinó que s'anomena trage de Danses, lògic si tenim en compte que no és considerat un carnestoltes ni res paregut. Cal assenyalar que els vestits usats a la Dansà no són folklòrics. El més senzill, per al ballador, el mocador de seda al coll, i per a les dones, el mantó i una flor al cabell. ¹

The text above is adapted from the Wikipedia article “Danses de Guadassuar”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. ¹

Danses de Guadassuar is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. ²

The source record links this tradition to 1 external register, which can be verified through the citation. ²