Danses del Corpus Christi de València

The tradition & historical record

Les Danses del Corpus Christi de València són un conjunt de diversos balls, interpretats tant per nens com per adults, que des dels primers moments de la institució de la processó del Corpus Christi de la ciutat de València, van formar part del seguici. ¹

Durant un temps aquestes danses, que es feien el dia anterior al de Corpus, s'interpretaven damunt de les roques, igual que els misteris. Això està documentat tant en textos com en gravats que es poden consultar a la Casa de les Roques (el 1435, els Jurats van decidir construir una casa per guardar-hi les roques, d'aquí el seu nom) Les danses es fan al compàs de la música de tabalet i dolçaina, i es deuen als Gremis que participaven activament a les primeres èpoques d'aquesta festivitat, fins que l'activitat gremial va anar desapareixent de mica en mica i amb ella també algunes d'aquestes danses i la seua música. El que es conserva avui dia es deu sobretot a la tasca del Pare Mariano Baixauli, que va recopilar les danses que li van facilitar els dolçainers Pere, Vicent i Salvador Díaz, germans que pertanyien a una família tradicionalment dedicada a aquest instrument. Per a la realització de les danses, els dansaires havien de vestir uns vestits concrets, que al segle XIX es guardaven a la mateixa Casa de les Roques. Segons diferents autors el nombre de danses varia de cinc danses (en el cas de Felix Cebrián i Arazil) més els Momos i la Diablera, que podrien ser la Degolla; a set (cas de Vicent Boix a la seva feina “Relació de la Solemne Processó del Corpus que se celebra en aquesta ciutat any 1861”), més els Momos, Gegants i Cabuts (o Nans) En canvi, Antonio Ariño Villarrolla, a la seva feina de l'any 1865 sobre la Processó del Corpus, parla de cinc danses de nens: Els Grecs, Mariners, Hungars, Turcs, Jardiners; i dues de nenes: Pastores i Poloneses. I per acabar la dels cavallets, arribant així a ser 8 danses en total. ¹

La recuperació de les danses del Corpus de València es va produir durant la transició política espanyola, dins del que es va denominar la “batalla de València”, que va acabar provocant una fractura política i social al País Valencià de difícil solució. Així, la recuperació de les danses, que en part va venir de la mà de part dels integrants del Grup de Danses Alimara (que van ballar les danses interpretades per adults), va provocar problemes fins i tot dins del mateix grup, entre altres raons pel caràcter religiós dels actes en què es realitzen aquests balls. En part per solucionar tota aquesta polèmica a la primavera de 1977 sorgeix la iniciativa des de l'Ajuntament de València d'encarregar-se de recuperar les danses de la festa de Corpus a través del Negociat de Fires i Festes. Aquesta recuperació de les danses va anar acompanyada d'una renovació de les figures o personatges bíblics que apareixien a la processó d'aquell mateix any 1977. Per poder dur a terme aquesta recuperació es comptava amb els esquemes coreogràfics de les danses, els seus moviments i evolucions recollits en els treballs de Manuel Arenas Andújar, posseïdor de documentació abundant sobre la festa del Corpus de València. ¹

Un altre aspecte que cal tenir en compte és el que fa referència a la vestimenta dels dansaires i els seus complements. A la primera mostra de la recuperació de les danses la manca de temps i de pressupost va suposar un repte a la imaginació i bona voluntat de tots els implicats que van tractar de.realitzar les indumentàries i complements de forma voluntària i gratuïta i, al final, només es va haver de pagar per la feina d'unes modistes professionals que van confeccionar el vestit dels Momos Molts dansaires porten complements durant els seus balls, així, els Llauradors porten panderetes, els Turcs porten unes espasetes, les xiquetes de la dansa dels Arquets porten uns arcs decorats amb flors fresques, els dansaires de la dansa dels Cavallets porten cavalls de cartró... ¹

Un fet que va cridar l'atenció en fer aquest esforç de recuperació de les danses va ser comprovar que hi havia hagut un canvi en les melodies de les danses. Així, per exemple, la melodia pròpia de la dansa dels Cavallets (segons versió que Joan Blasco havia après del seu mestre) era diferent de la que apareixia a la documentació amb què es comptava (fonamentalment la recopilació duta a terme a principis del segle XX pel frare Marià Baixauli) com a melodia utilitzada a mitjans del mateix segle. La melodia de la dansa dels Cavallets era igual a la que anteriorment s'utilitzava com a melodia a la Dansa dels Pastorets. Així, es va decidir prendre la melodia que segons Baixauli era la típica de la dansa dels Cavallets i utilitzar-la per a la dansa dels pastorets, dansa de la qual, almenys Joan Blasco, no tenia idea de quina melodia tenia. Altres danses de què es tenia coneixement (almenys de les partitures) per la documentació recollida pel pare Marià Baixauli i de la qual es coneixia certa coreografia per diversos dibuixos realitzats d'aquestes danses per la seva participació a la cavalcada de la Degolla i a la mateixa Processó del Corpus, eren per exemple, la dansa dels Llauradors (en què els dansaires estaven proveïts de panderetes), interpretada per 8 nens o joves, o la dels Turcs (amb dansaires proveïts d'espasetes), també interpretada per 8 nens o joves majors. Aquestes darreres danses es van recuperar cap a l'any 1985, sent interpretades per alumnes del Col·legi Públic Jaume I de València, on estava traslladat Fermín Pardo. ¹

Com ja hem dit anteriorment el 1977, any de la recuperació de les primeres danses a la festivitat del Corpus de la ciutat de València, els balls infantils els van dur a terme alumnes del Col·legi Públic Juan Esteve Muños de Albal. El 1985 les danses infantils les van interpretar els alumnes del Col·legi Públic Jaume I de València. Els anys 1998 i 1999, les danses infantils les van ballar els alumnes del Col·legi Públic Lucio Gil Fagoaga de Requena, en tots els casos centres on impartia classes Fermín Pardo. A partir de l'any 2000, els dansaires infantils són xiquets d'alguns col·legis públics de la mateixa ciutat de València, instruïts per professorat dels mateixos centres o per instructors externs (com M. Carmen Pardo Conejero, neboda de Fermín Pardo), segons els casos. Pel que fa als balls d'adults, els anys 1978 i 1979 van continuar representant-les membres del grup Alimara, arribant a representar les tres danses d'adults: La Moma, La Magrana i la dels Nanos. Més tard va sorgir l'interès per aquestes danses en altres agrupacions folklòriques de la ciutat que van donar relleu al grup inicial de balladors. Totes aquestes danses vénen acompanyades de melodia de tabalet i dolçaina, gràcies a la documentació i el saber aportat pel dolçainer Joan Blasco, a qui va succeir el seu fill Francesc. Molts són els dolçainers i tabalerets que han interpretat les melodies d'aquestes danses gràcies als ensenyaments dels Blasco. ¹

The text above is adapted from the Wikipedia article “Danses del Corpus Christi de València”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. ¹

Danses del Corpus Christi de València is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. ²