The tradition & historical record
4 min read · 2 sourcesLa Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com a Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com a Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià. Tot i que en 1977 i 1978 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals i el Plenari de Parlamentaris reconegueren el 9 d'octubre com a Diada Nacional del País Valencià, la Diada del 25 d'abril és considerada també com a Diada Nacional oficiosa per part de sectors vinculats al fusterianisme. A nivell oficial, des del 1994, té reconeixement com a Dia de les Corts Valencianes. 1
Origen
Dins el marc de la Guerra de Successió a la corona espanyola, la desfeta d'Almansa, localitat de la Manxa, va significar l'inici de la derrota del bàndol austriacista, entre ells els maulets, amb l'ocupació del Regne de València per Castella i l'aplicació del dret de conquesta, sent anul·lats els furs concedits fins aleshores i la imposició dels Decrets de Nova Planta. La primera reivindicació dels extints estats de la Corona d'Aragó denunciant el règim absolutista resultat de la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat Representación, del 1760. El document contenia una denúncia de diversos crítiques a la política borbònica, sobretot al monopoli del poder pel Consell de Castella i els castellans a la Corona d'Aragó, i la impossibilitat dels súbdits d'aquesta d'accedir als càrrecs de Castella. Per això feien una defensa i exaltació dels aspectes positius del sistema anterior a la Nova Planta, i reclamaven la igualtat de representació entre els regnes, contra la discriminació de la Corona d'Aragó. 1
Commemoració
La consideració del 25 d'abril, anomenada Velada Patriòtica pel valencianisme de principis del segle xx, naix el 1918 amb la celebració als locals d'Unió Valencianista del primer acte convocat per un partit valencià per a commemorar aquesta diada al qual assistiren també representants de l'Agrupació Escolar Nacionalista, Nostra Parla i Joventut Valencianista, sent organitzada cada vegada per una entitat fins a l'any 1921. Posteriorment va ser recuperada durant la Segona República, primerament pel Centre d'Actuació Valencianista el 1932 i, després, amb la convocatòria de la Diada de Dol Nacional, per part d'Acció Nacionalista Valenciana a la ciutat de València en 1934. Antoni Senent Micó, president d'ANV, va presentar aquell any una instància a l'Ajuntament de València perquè es considerara aquella data com a Dia de Dol, i en conseqüència, fera onejar la bandera valenciana a mitja asta a tots els edificis municipals. La instància va ser ben rebuda per l'Ajuntament, que va posar la senyera als edificis on encara no onejava, i va fer onejar-les a mitja asta el dia indicat. Aquella iniciativa va ser un èxit, quallant entre totes les entitats valencianistes de la ciutat que a l'any vinent ja es van sumar a la commemoració. 1
Bibliografia
Agustí Colomer Ferràndiz Temps d'acció, Acció Nacionalista Valenciana (1933-1936). Editorial Denes, 2007. Vicent Pitarch i Almela Aventura valenciana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. Francesc Tomàs Martinez La revista Saó (1976-1987): la construcció de la premsa democràtica valencianista i de la identitat valenciana progressista. Universitat de València, 2013. Josep Ramón Segarra Estarelles El discurs històric en la construcció de la identitat valenciana contemporània: Xàtiva com a mite. UPF, 2006. 1
Vegeu també
Batalla d'Almansa Maulets Premis 25 d'Abril 1
The text above is adapted from the Wikipedia article “Diada del 25 d'abril”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. 1
Diada del 25 d'abril is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. 2
The source record links this tradition to 3 external registers, which can be verified through the citation. 2