Eleusinia

The tradition & historical record

Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus. ¹

Hi havia dos graus de misteris, els menors i els majors (amb pena de mort per a qui els revelés a una persona no iniciada). Els menors començaven amb una processó per a recordar la recerca de Demèter de la seva filla, incloent-hi una aturada per cridar acudits obscens. Després es quedaven un dia en dejú, per commemorar l'arribada de l'hivern, quan la deessa no va permetre el creixement dels conreus, i acabaven amb un banquet, commemoració de la primavera. Llavors, del 15 al 23 del mes de Boedromion començaven els ritus dels misteris majors, els més secrets. El dia més solemne era el sisè (dia anomenat lakchos) quan era passejada l'estàtua de Dèmeter adornada. Heròdot diu que hi assistien unes trenta mil persones. El dia vuitè era addicional pels que arribaven tard i el darrer dia es feien les cerimònies de comiat amb ofrenes a dos vaixells. A més es feien un jocs (Jocs eleusinis). Durant el festival cap persona podia ser arrestada per cap ofensa. Alguns estudiosos creuen que, en aquesta segona part, l'experiència mística es devia a la ingestió d'alguna substància al·lucinògena. La celebració es remunta fins al 1500 aC. L'any 300 aC, van passar a dependre de la polis local, com una festa tradicional. ¹

L'expressió grega Ἐλευσίνια Μυστήρια és traduïda per «misteris d'Eleusis», per ser uns rituals que es feien a la ciutat d'Eleusis. El nom d'aquesta ciutat és d'origen pregrec i podria haver-se originat com a derivat de la paraula Eileithyia, el nom d'una antiga deessa. Aquesta explicació, però, no està del tot acceptada. La paraula en grec antic μυστήριον (mysterion) significa «ritual secret» i procedeix del verb μυέω (mueō, «iniciar») del qual també deriva el nom μύστης (mustēs, «iniciat»); és a dir, que el que normalment traduïm com a "misteris d'Eleusis" en una traducció més literal equivaldria a «introducció als rituals secrets». Un altre terme relacionat és l'adjectiu μυστικός (mystikos), que té els significats de «connectat amb els misteris», o en el sentit més actual «secret, misteriós». ¹

Els misteris d'Eleusis estan relacionats amb un mite de la dea Demèter, narrat per Homer en un dels seus himnes, datat aproximadament en l'any 650 aC. Aquest himne diu que la filla de Demèter, Persèfone (de vegades anomenada amb l'epítet Kore, «donzella») estava collint flors amb unes amigues quan va ser raptada i transportada a l'Hades, el món subterrani dels morts. Desesperada, Demèter va buscar per tot arreu la seva filla, però no la va trobar i llavors va provocar una gran sequera que va causar la pèrdua de les collites dels humans i la seva fam. La deessa esperava així commoure Zeus i fer que intercedís pel retorn de la seva filla, cosa que finalment va passar. ¹

Segons el mite, durant la seva cerca, Demèter va viatjar a llargues distàncies i va tenir algunes aventures menors. En una ocasió, va ensenyar els secrets de l'agricultura a Triptòlem, rei d'Eleusis. Amb el retorn de Persèfone, Demèter estava tan contenta que va fer tornar l'originària verdor i prosperitat a la terra, cosa que els humans recordaven com la primera primavera. Era una norma de les moires que qui consumia menjar o beguda en l'inframon estava condemnat a passar l'eternitat en aquell lloc. Hades va temptar Persèfone a menjar una mica de magrana i per això, quan Zeus, pressionat pels gemecs de fam dels humans i per altres deïtats que havien deixat de ser honorats amb sacrificis pels humans, va enviar Hermes en nom seu amb l'ordre d'alliberar-la, ella es va veure obligada a tornar a l'inframon on s'havia d'estar uns sis mesos cada any. Quan Demèter estava sense la seva filla, s'entristia i descuidava la terra, però quan tornava Persèfone, la terra tornava a ser un lloc fèrtil. ¹

Es creu que els misteris d'Eleusis són molt antics i que deriven de pràctiques religioses del període micènic, és a dir, anteriors a l'edat fosca grega. Entre els historiadors moderns, hi ha un corrent que interpreta aquests misteris com una pràctica que tenia l'objectiu d'elevar l'ésser humà per damunt de l'esfera humana i anar cap al món diví i assegurar la seva redempció transmutant-lo en déu i així adquirir la immortalitat. Els estudis comparatius mostren paral·lelismes entre aquests ritus grecs i altres sistemes semblants (alguns més antics encara) practicats a l'Orient Mitjà. Aquests cultes de tipus mistèric eren: el d'Isis i Osiris a Egipte, el d'Adoni a Síria, els misteris practicats a Pèrsia i el culte frigi dels cabirs. Alguns acadèmics opinen que els cultes efectuats a Eleusis eren una continuació dels cultes minoics, probablement influïts pels de l'Orient Mitjà. Segons George E. Mylonas, els misteris menors es feien de manera regular una vegada a l'any als inicis de la primavera o del mes de la floració, l'antesterion, mentre que els misteris majors es feien un cop a l'any i cada quatre anys se celebraven amb gran esplendor en la festa anomenada penteteris. Kereny coincideix amb aquesta valoració: "Els misteris menors se celebraven a Agrai durant el mes de l'antesterion, el nostre febrer... però els iniciats no eren admesos a l'epopteia (els misteris majors) que es feien aquell mateix any, només en els que es feien al setembre de l'any següent." Aquest cicle va continuar durant uns dos mil·lennis. En l'himne homèric a Demèter, es diu que el rei Celeu va ser la primera persona a aprendre els ritus secrets del seu culte i, a més, va ser un dels primers sacerdots d'aquesta deessa, juntament amb Diocles, Eumolpos, Polyxeinus. ¹

Per a participar en aquests ritus, calia fer jurament de guardar el secret sobre tot el que passés. Hi havia quatre categories de persones que hi podien participar: ¹

Sacerdots, sacerdotesses i hierofantes (els qui hi portaven convidats nous). Iniciats, els qui hi participaven per primera vegada. D'altres que ja hi havien participat almenys una vegada i eren elegibles per a la quarta categoria. Persones que havien assistit a una ἐποπτεία (épopteia, «contemplació») i havien conegut els secrets dels misteris majors de Demèter. ¹

La informació exacta es desconeix, ja que pel seu caràcter secret, el contingut dels misteris no es va deixar per escrit. Per exemple, només els iniciats sabien quin era el contingut de la cista, una capseta sagrada, o el del kalathos, el cistell de vímet que feien servir els sacerdots. Hipòlit de Roma va escriure al segle iii, que "els atenencs, al mateix temps que iniciaven persones en els misteris d'Eleusis, mostraven als qui eren admesos en el grau més alt d'aquests misteris, el secret poderós i meravellós, i més perfecte: l'espiga d'una planta collida en silenci." ¹

The text above is adapted from the Wikipedia article “Misteris d'Eleusis”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. ¹

Eleusinia is ancient religious festival of Demeter and Kore, according to the structured record cited below. This entry was generated automatically from that record and has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. ²

The source record links this tradition to 4 external registers, which can be verified through the citation. ²