Falles de La Pobla de Segur

The tradition & historical record

La Festa de les Falles de La Pobla de Segur o també les Falles de la Verge de Ribera és una festa popular tradicional poblatana que forma part del conjunt de les Falles del Pirineu declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO segons resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de data 1 de novembre de 2015. Les Falles de la Pobla de Segur se celebren, cada any, el 17 de juny en honor de la patrona de la Pobla de Segur, la Verge de Ribera. ¹

L'origen de les falles al Pirineu és tan antic com l'atracció instintiva que sentim els humans cap a les flames. A La Pobla de Segur, la baixada de falles es remunta als anys 50, quan el poble era un important centre econòmic i les seves festes un actiu per la regió. L'alcalde Boixareu les impulsà amb l'ajuda de la mà de l'Esbart Dansaire de La Pobla de Segur que es van encarregar de dissenyar la festa. La publicació del Projecte de decisió de l'Òrgan avaluador sobre la candidatura conjunta presentada pels pobles fallaires, recomanà la inscripció de les Falles del Pirineu en la llista representativa de patrimoni cultural inmaterial de la UNESCO. Aquesta recomanació va ser aprovada en la reunió del Comitè de Salvaguarda a Namíbia, el 2 de desembre 2015, dia a partir del qual les falles del Pirineu van ser declarades com a tal. L'any dos mil divuit, arran d'una proposta impulsada per dues noies de La Pobla de Segur, es va aprovar en junta extraordinara de l'Associació de Fallaires i Pubilles de La Pobla de Segur, l'eliminació dels rols de gènere en la festa. A partir de la baixada del disset de juny de l'any dos mil divuit tant homes com dones podrien realitzar el paper de fallaire i de pubilla. ¹

Actualment, la festa consisteix en tres parts: La desfilada dels fallaires convocada a les cinc de la tarda del disset de juny davant del Molí de l'oli des d'on els fallaires desfilen amb les seves falles per tot el poble. Primer visiten les residències i els geriàtrics de La Pobla de Segur i després recorren els carres principals fins a arribar al peu de la muntanya de Santa Madalena. Des d'aquest lloc, els fallaires emprenen la marxa cap al cim de la muntanya amb les falles a l'espatlla i la suor al fron.Una pujada d'un kilòmetre i escassos tres-cents metres, amb tres-cents metres més de desnivell i un cim a vuit-cents deu metres d'altitud sobre el nivell del mar, on esperaran que es pongui el sol per encendre les falles i baixar fins al peu de la muntanya, on les pubilles els estaran esperant. La desfilada de les Pubilles comença des del mateix lloc que la desfilada dels fallaires però al vespre, vora les 8 o les 9 de la tarda, quan la calor ja no és tan forta i el sol menys agressiu, on es congreguen amb els gegants i els Capgrossos i la gent del poble i passegen al seu voltant, mentre aquestes desfilen vestides amb el vestit tradicional de pubilla, fins als peus de Santa Madalena, on esperaran als fallaires. ¹

La desfilada principal té inici als peus de la muntanya de Santa Madalena, en el punt on els fallaires, amb les torxes enceses, s'ajunten amb les pubilles, en fila de dues parelles acompanyades per la cobla, la mainada i el públic desfilen, caminant, en comparsa, a través del carrer que separa la muntanya de la plaça de la Pedrera, travessant els carrers del nucli antic i les cases més velles del poble. ¹

El procés de fabricació de la falla tradicional poblatana, que és una falla del tipus ribagorçana, descrit a continuació i reproduït anualment per tots els fallaires de La Pobla de Segur, que es construeixen la seva pròpia falla, pas per pas, es pot dividir en dues parts molt diferenciades: El pal típic d'avellaner, verd, recte, d'uns dos metres de llargada i uns vuit centímetres de diàmetre, extret dels boscos més humits de la Vall Fosca on aquest arbre silvestre creix en grans quantitats abastint de material a tots els habitants de la zona. ¹

The text above is adapted from the Wikipedia article “Falles de La Pobla de Segur”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. ¹

Falles de La Pobla de Segur is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. ²

The source record links this tradition to 1 external register, which can be verified through the citation. ²