The tradition & historical record
4 min read · 2 sourcesLa Festa de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú és una festa que se celebra cada 16 i 17 de gener a Vilanova i la Geltrú i que està relacionada amb els Tres Tombs. La festa té lloc el 17 de gener, i s'estableix com a un dia no laborable a la localitat. Aquesta festa, que també rep el nom de Festa de Sant Antoni Abat, és alhora la festa major d'hivern o festa major petita, en contraposició a la festa major gran que té lloc en honor a la copatrona de Vilanova i la Geltrú a l'estiu. 1
Història
El culte a Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú prové del segle xii quan l'Església Arxiprestal de Sant Antoni era una petita capella romànica situada al bell mig de la ciutat, i molt abans que es constituís l'actual municipi, que data de l'any 1368, quan s'ajuntaren dos nuclis separats pel torrent de la Pastera, l'antiga Vilanova de Cubelles i el de la Geltrú. Tres anys abans de la formació de la vila, l'any 1363, es proclamà Sant Antoni Abat com a patró i s'erigí una parròquia al nucli de Vilanova de Cubelles en el seu honor. Fins al s. XVIII, el 17 de gener, dia de l'onomàstica d'aquest sant es celebrava la festa major amb els tradicionals actes d'una festa major d'hivern, com el ritu de protecció dels animals de Sant Antoni. La construcció de l'església de Sant Antoni Abat es remunta a l'època medieval, ja es troba documentació relativa a aquesta edificació l'any 1363. Després d'estar sotmesa a importants obres de construcció durant els segles XVI i XVII, finalment l'any 1790 s'enderrocà per erigir un nou temple d'estil barroc i neoclàssic. Aquesta església va patir greus destrosses durant la guerra del 36 al 39, les imatges foren cremades, així que les actuals són incorporacions d'aquesta darrera època. Al llarg del segle xix, i degut al conjunt de factors socioeconòmics que experimenta el país, i que al Penedès la vinya guanya una importància creixent, les celebracions festives de Sant Antoni van perdent força. 1
Descripció
El primer acte de la Festa té lloc el primer diumenge de novembre, molt abans de la celebració de la Festa dels Tres Tombs, i s'inicia amb l'elecció del banderer, aquest és un càrrec honorífic escollit per sorteig. Si bé la festa té lloc el 17 de gener, el dissabte anterior es celebra un ball en el qual es subhasta la “toia”, aquest element festiu és un ram de flors que serveix com a contribució per finançar la festa. L'endemà, diumenge al matí, els banderers de l'any anterior traslladen la bandera fins al Saló de Plens de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, on es realitza el pregó dels Tres Tombs i es lliura la bandera al banderer escollit per l'any en curs. Aquell mateix diumenge a la tarda, es fa un correfoc-cavalcada amb dracs i bèsties de foc anomenat els Tres Tombs de Foc. Aquest esdeveniment es va introduir a la Festa l'any 2000 i consisteix en la celebració d'una cercavila amb foc des de la plaça de l'Església fins a la plaça del Mercat. Durant el recorregut es donen tres tombs pels carrers i finalitza amb un castell de focs. Si bé, amb anterioritat al cap de setmana central de celebració es celebren una sèrie de rituals, els actes amb més participació i seguiment s'esdevenen els dies 16 i 17 de gener.