Festa Major de Sitges

The tradition & historical record

La Festa Major de Sitges és una festa declarada d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya que se celebra entre el 21 i el 27 d'Agost en honor de Sant Bartomeu apòstol (24 d'agost). Els seus actes més tradicionals se celebren en les anomenades 36 hores dels dies 23 i 24 d'agost. ¹

1595: Al llibre de la Claveria de la Universitat de Sitges es recullen entre d'altres el pagament fet al rector de Sant Pere de Ribes per a fer-se càrrec del sermó de l'ofici de Sant Bartomeu. 1624: Els músics que van prendre part en la Festa Major van cobrar 4 lliures. 1700: Els músics de Vilafranca que prenen part en la Festa Major varen cobrar 14 lliures. 1843: Per primera vegada hi ha referència escrita que es passegi la imatge de Sant Bartomeu per la població durant la festivitat. 1847: Primera referència escrita del Ball de gitanes. 1853: Per primera vegada les festes de la població tenen denominació de Festa Major i s'hi tiren focs artificials. En aquell any hi varen participar "El Ball de Sant Bartomeu", diables, bastons, gitanes, cercolets i la moixiganga. 1868: Referència escrita de les participacions en la Festa Major d'almenys el Ball de Bastons, el Ball de Malcasats, el Ball de Diables, el Ball de les Criades i la Moixiganga. ¹

El Protocol de la Festa Major de Sitges, aprovat l'any 2006, a més de conservar molts altres aspectes indica que per tal que perdurin els balls, caldrà que rebin una protecció especial: ¹

Drac de Sitges. També conegut com «La Fera Foguera», és el més important element del bestiari popular i s'utilitza des de l'any 1922, quan va arribar a la vila en vaixell a les 21:30 del 23 d'agost, rebut a la Punta per tots els balls del moment. És l'únic drac ''marí'' de Catalunya, i els seus colors característics són el blau i el taronja. Construït pel mestre Agustí Ferrer i Pino, reflecteix l'etapa simbolista de l'artista, amb les seves formes abstractes i modernes, allunyant-se de les representacions tradicionals de Feres Fogueres arreu del país. Els colors originals van ser substituïts aviat pels més clàssics verd per les escates, i vermell i groc pels detalls, fins que l'any 2011 es va procedir a la restauració integral del Drac, recuperant les tonalitats i formes originals, tornant a la bèstia una personalitat única. La restauració es va fer a partir dels registres fotogràfics de l'època i analitzant la paleta del pintor, en un procés dut a terme amb el major respecte possible i fruit de la col·laboració de l'Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges. Té una alçada de 229 cm, amplada de 115 cm, llargada de 311 cm, i va ser fet de fusta, tela metàl·lica, cartró pedra, pintura plàstica i vernís. Pesa 105 kg i requereix 15 portants. ¹

Al llarg dels anys els següents balls no han perdurat: ¹

Els Falcons de Sitges. El grup s'inicià per un grup d'amics, alguns dels quals membres dels Castellers de Sitges, que s'inspiraren en els Falcons de Vilafranca, els de Sant Vicenç dels Horts i Llorenç del Penedès. Encetaren els assaigs el setembre del 1973 i feren la primera exhibició pública el març del 1974. Amb el seu uniforme característic blanc amb faixa blava, la colla sortí a les festes majors dels anys 1974 al 1989, en què es dissolgué. Com a figures destacades tingueren la pira d'onze i el cinc de cintura (1977). L'any 1990 es ressuscitaren breument els falcons a Sitges, de la mà de l'Agrupació de Balls Populars: la Nova Colla de Falcons de Sitges tingué una vida efímera i sortí únicament a la festa major del 1990. Els Cavallets: Varen actuar únicament a les Festes de l'any 2004 i el rebuig popular envers un ball sense tradició a Sitges, juntament amb la creació del Protocol de Festa Major, feren que aquest ball no tingués continuïtat. ¹

Aquests actes són els que han perdurat durant els anys i que no es veuen alterats en els programes entre festes majors successives. ¹

De tradició relativament recent (el primer és del 1985), es llegeix el 21 d'agost i convida els ciutadans a participar de la Festa Major. Els pregoners han estat sempre sitgetans, tret dels dos primers, Josep Maria Lladó (1985) i Andreu Avel·lí Artís Sempronio (1986). Alguns altres pregoners: La Cubana (1992), Vinyet Panyella (1996), Janio Martí (2002), Miquel Forns (2003), Rita Marzoa (2004) i Isidre Pañella (2008). ¹

The text above is adapted from the Wikipedia article “Festa Major de Sitges”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. ¹

Festa Major de Sitges is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. ²

The source record links this tradition to 1 external register, which can be verified through the citation. ²