Festes de Sant Antoni de Sa Pobla

The tradition & historical record

La festa de Sant Antoni és la més important de les que se celebren a sa Pobla, es troba documentada des de 1365 i té un fort arrelament popular. Les festes se celebren en honor del sant titular de la parròquia, creada pel rei Sanç I de Mallorca l'any 1315, tot i que la primera referència sobre aquesta titularitat no es documenta fins a l'any 1323, encara que possiblement ho era des dels inicis. La causa s'ha de cercar en el fet que Sant Antoni era el patró dels animals i durant l'edat mitjana l'economia poblera era eminentment ramadera a causa de les pastures, aleshores comunals, que procuraven la Marjal i l'Albufera de Mallorca. Segons Alexandre Ballester Moragues, cronista oficial de la vila de sa Pobla, la pervivència de les festes de Sant Antoni a través dels segles s'explica per tres vectors: el poble, la parròquia i l'ajuntament. A més a més, la festa té un doble caràcter: religiós i profà. Religiós per la devoció al sant eremita protector del bestiar. Profà per la idea de festa (foguerons, ximbomba, bauxa...) que és comuna en molts pobles mediterranis que celebren el solstici d'hivern. Les festes estan integrades per un conjunt d'actes religiosos, socials, culturals, esportius i populars, que comencen nou dies abans del dissabte de Sant Antoni, amb la novena de Sant Antoni, i finalitzen a la revetla de Sant Sebastià, una mena de repetició intima, i fora de programa, de la de Sant Antoni que és l'acte més popular i multitudinari de la festa. ¹

La revetla és l'acte central de la festa i el que té un caràcter més popular i multitudinari, se celebra a les vespres de Sant Antoni començant una vegada han finalitzat els actes institucionals, tant religiosos com civils, amb l'encesa dels foguerons que es disposen pels carrers i places de la vila segons ho hagin sol·licitat els particulars, el seu nombre és variable, però se situa entorn del centenar. La gent de la vila sopa normalment a les portasses (cotxeries) menjant coques, espinagades, llom, xuia, llengonisses i boifarrons, i en qualsevol moment es comença a cantar al so de les ximbombes. Una vegada s'ha, sopat els sonadors i cantadors, acompanyats generalment per altres participants en la sopada surten pels carrers a cantar anant de foguero en fogueró, generalment tot amarat de vi i altres licors. Les cançons són enginyoses i la majoria de vegades d'alt contingut sexual o escatològic, encara que també n'hi ha de polítiques, morals o religioses i es canten amb la "tonada de la ximbomba", que és la pròpia dels actes festius en la tradició popular mallorquina, tot acompanyat de l'instrument que li dona nom. ¹

Les festes de Sant Antoni entren en la història documentada el 1365 quan el lloctinent del governador, recrimina al batle de Huialfàs (nom que rebia aleshores sa Pobla), que li confiscàs l'espasa a Joan Montjuic a la nit de la festa de Sant Antoni mentre anava acompanyat de dues dones, cosa que va contra els bons costums; per això li ordena que li retorni i li prega que no torni prendre les armes a qui va en tal companyia: ¹

"En Rodrigo de Sent Martí, cavaller, lochtinent del noble Olfó de Pròxida, cavaller e conseller del senyor Rey, e portant veus de Governador General en Mallorques. Al amat lo Batle de Vialfàs salut e dilectio. Denant nós ha proposat en Johan Monjuych del vostro batliu que la nit de la festa de sent Anthoni prop passada, li levàs una spasa, ell acompanyat dues dones, per que ha a nós suplicat que com de bona custuma sia que armes no sien levades a alcun mentre acompanya dones, li deguessem provehir de remey covinent. Nós, empero, atenens que so que és request per lo dit Johan es cosa rahonable com no sia deguda cosa que halhom qui acompany dona ho dones sien levades armes. Emperamor d'asso vos dehim e us manam que si axí és, com per lo dit Johan és proposat li restituïscats la dita spasa vista la present hoc encara e a cautela vos en pregam cor a aquells que servexen e acompanyen les dones deuen esser fetes cortesies e no’ls deuen esser levades armes. Dat Majoricarum XXVIII mensis februarii anno a Nativitate Domini. MCCCLX quinto." (ARM AH 30 f. 30v). ¹

Aquest document, gairebé banal, suggereix algunes coses importants: que la revetla ja formava part de la festa; que era convenient prendre decisions d'orde públic ja fos pel seu caràcter multitudinari i/o desinhibit i; que ja era tradicional en aquelles dates. ¹

L'orde dels antonians comptava a la ciutat de Mallorca amb un hospital destinat a l'atenció dels malalts del foc de Sant Antoni, disposant del privilegi que totes les almoines de qualsevol església de Mallorca dipositades en honor de Sant Antoni els fossin destinades o, en cas contrari, s'havien de retirar les imatges del sant. Quan aquest privilegi es va voler fer efectiu a sa Pobla, va ser causa d'indignació popular i institucional, atesa la circumstància que la de sa Pobla era l'única parròquia mallorquina que tenia Sant Antoni per titular i que la gran devoció dels fidels feia que les seves almoines fossin un pilar fonamental pel sosteniment parroquial. Així l'any 1636 els jurats, amb l'acord del rector, es negaren tant a lliurar les almoines com a retirar la imatge, el plet subsegüent no va finalitzar fins al 1642 en què els antonians desistiren. En acabar les completes de Sant Antoni de 1643 els poblers es posaren a cridar de manera tumultuosa dins l'església "Visca Sant Antoni!" i aquest acte de satisfacció espontània passà a ser costum any rere any fins que fou abolit cap a l'any 1920 per imposició eclesiàstica que no veia amb bons ulls el desori que es produïa al temple. A partir de l'any 2002, es recrea aquella vella tradició mitjançant la figura del "clamater" que, acabades les completes, s'adreça als assistents amb una breu al·locució que finalitza amb el crit de "Visca Sant Antoni" que és corejat pels assistents, una sola vegada. Els clamaters fins avui ¹

2002. Alexandre Ballester Moragues 2003. Simó Andreu Trobat 2004. Miquel Mulet 2005. Pascuala Mir 2006. Antoni Serra "Ballador" 2007. Marjal en festa 2008. Antoni Torrens i Gost 2009. Biel Cladera "Collut" 2010. Antònia Serra "Mussola" 2011. Llorenç Serra Ferrer 2012. Bartomeu Payeras Bisbal 2013. ¹

L'Obreria de Sant Antoni era l'antic òrgan de govern de la Confraria de Sant Antoni, ambdues documentades des de 1698, antigament requeia sobre l'obreria l'organització general de la festivitat, però a mesura que l'ajuntament ha assumit major protagonisme, les seves funcions han quedat més restringides a l'àmbit eclesiàstic i a algunes de protocol·làries. Des d'almenys el segle xvii i fins als anys 60 els membres de l'Obreria feien la "capta" consistent en anar casa per casa sol·licitant un donatiu per a les despeses. ¹

La colla de dimonis de sa Pobla es troba documentada des de finals del segle xviii, i únicament surten el dissabte de Sant Antoni, fent una cercavila a l'horabaixa, acompanyant les autoritats a l'església i ballant abans dels caparrots. Aquesta colla és de les nombroses de Mallorca ja que consta amb 14 dimonis. ¹

The text above is adapted from the Wikipedia article “Festes de Sant Antoni de Sa Pobla”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. ¹

Festes de Sant Antoni de Sa Pobla is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. ²

The source record links this tradition to 1 external register, which can be verified through the citation. ²