Inoa

The tradition & historical record

Ino (en grec antic: Ίνώ), d'acord amb la mitologia grega, va ser una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia. Es va casar amb Atamant i va ser la mare de Learc i de Melicertes. Era la seva segona esposa, ja que Atamant havia estat casat amb Nèfele. Gelosa dels dos fills grans del seu marit, Frixos i Hel·le, va intentar que els oferís en sacrifici, tot dient que era un manament de l'oracle, però la seua conspiració es va descobrir i els dos joves van aconseguir escapar. Per haver estat una de les nodrisses de Dionís, nebot seu per ser fill de la seva germana Sèmele, i criar-lo juntament amb els seus fills, va haver de patir la còlera d'Hera, indignada perquè havia recollit el fruit de l'adulteri de Zeus. Per això va tornar bojos els esposos, enviant-los-hi la fúria Tisífone. Ino va posar Melicertes dins d'una olla amb aigua bullent, i Atamant, creient que Learc era un cérvol, el va matar d'un cop de llança. Després Ino, amb el cos de Melicertes, es va llençar al mar, on els déus marins, compadits, (o el mateix Dionís) la van transformar en Leucòtea, la deessa Blanca, protectora dels mariners. A partir d'aquí es barregen les llegendes d'Ino i de Leucòtea. A diverses parts de l'antiga Grècia se celebraven uns festivals en honor seu anomenats Inoa. A Mègara, on se suposava que era enterrada, l'honoraven cada any amb un sacrifici. ¹

Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 124. (El Cangur/Diccionaris; 209). ISBN 8429741461 ¹

Inoa Leucòtea ¹

The text above is adapted from the Wikipedia article “Ino”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. ¹

Inoa is annual sacrifice to Ino at Megara etc, according to the structured record cited below. This entry was generated automatically from that record and has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. ²