The tradition & historical record
3 min read · 2 sourcesMunus és una paraula llatina (plural: munera) que designava un sacrifici en honor dels manes, els esperits dels difunts, una tradició dels antics romans, però que també es practicava entre els grecs i altres pobles del Mediterrani. Quan els combats de gladiadors es van posar de moda, la paraula munus es va fer servir també per a referir-se a aquests espectacles. 1
Origen i evolució
Hi havia la tradició, en temps arcaics, quan moria un dirigent guerrer, de fer una lluita mentre cremava la pira funerària. La sang vessada durant aquesta lluita era una mena de sacrifici en honor dels manes del difunt. Quan arribava la notícia que un guerrer havia mort lluny de la seva terra, al camp de batalla, els familiars no podien fer una cerimònia d'enterrament amb el cos del difunt, però se'ls lliurava l'espasa del guerrer, i amb aquesta se celebrava un combat invocant els manes (munus gladiatorium). Una altra manera de guardar la memòria del difunt era representar-lo en dibuixos que decoraven les parets del panteó familiar. En ciutats etrusques i samnites, s'han trobat pintures que representen la cerimònia del munus que es va celebrar. Els historiadors antics van deixar constància de diverses celebracions de munus; la més antiga que es coneix és la que van ordenar els germans Marc i Dècim Juni Pera pel funeral del seu pare. Es va celebrar al fòrum Boari i va consistir en tres parelles de gladiadors de tipus traci. Un altre dels més antics se'n va celebrar el 216 aC, en honor del difunt Marc Emili Lèpid, que havia estat cònsol i àugur. Els seus fills van encomanar tres dies de munera gladiatora al Fòrum Romà usant vint-i-dos parells de gladiadors. Amb el temps, aquesta cerimònia va deixar d'estar únicament relacionada amb guerrers destacats i d'esdevenir una manera de diferenciar-se les famílies riques. També els membres de la classe alta els feien servir, sabent que eren del gust dels romans, generalment buscant la popularitat per presentar-se després als comicis. 1
Bibliografia
Kyle, Donald G. "Spectacles of Death in Ancient Rome". Londres: Routledge, 1998. ISBN 0-415-09678-2. Potter, David Stone; Mattingly, DJ. "Life, Death, and Entertainment in the Roman Empire". Michigan: University of Michigan Press. Ann Arbor, 1999. ISBN 0-472-10924-3. Welch, Katherine E. "The Roman Amphitheatre: From Its Origins to the Colosseum". Cambridge: Cambridge University Press, 2007. ISBN 0-521-80944-4. Wiedemann, Thomas. "Emperors and Gladiators". Londres: Routledge, 1992. ISBN 0-415-12164-7. Viccionari 1
The text above is adapted from the Wikipedia article “Munus”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. 1
Munus is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. 2
The source record links this tradition to 1 external register, which can be verified through the citation. 2