Les Paniònies (en grec antic: Πανιώνια) eren la gran panegiris nacional dels jonis. Se celebrava al Paniònion, el santuari on els jonis retien culte a Posidó Heliconi, situat al mont Mícale, a prop de Priene, entre Efes i Milet.
L'objectiu principal era el culte comú a Posidó, al qual s'oferien esplèndids sacrificis, diu Diodor de Sicília. El sacerdot encarregat havia de ser sempre un home jove de Priene, que rebia el títol de rei; entre els sacrificis es feia el d'un brau. Però l'adoració del déu no era la sola finalitat d'aquestes trobades. Quan hi havia alguna situació de perill o d'amenaça pel país, els jonis es trobaven en aquesta festa i discutien les opcions polítiques o bèl·liques que hi havia i aprovaven resolucions.
Tot i la celebració del festival, mai no va existir una confederació jònica organitzada, i els lidis van poder ocupar ciutats de Jònia una per una sense trobar una reacció organitzada, de manera que establien tractats amb ciutats individuals i abandonaven altres ciutats de Jònia. Diodor diu que, més tard, els jonis van traslladar les seves trobades a la vora d'Efes, però Estrabó diu que les Paniònies encara es feia al seu temps, i sembla deixar entendre que es feia encara a Mícale, mentre que les d'Efes les considera un festival diferent.
The text above is adapted from the Wikipedia article “Paniònies”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence.
Panionia is ancient religious festival of the Ionians, according to the structured record cited below. This entry was generated automatically from that record and has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. 1
The source record links this tradition to 1 external register, which can be verified through the citation. 1