The tradition & historical record
7 min read · 2 sourcesLa Festa de l'os, també anomenada la caça/cacera de l'os a Sant Llorenç de Cerdans, o bé el dia de l'os/dels ossos a Prats de Molló, és una festivitat carnavalesca de la comarca nord-catalana del Vallespir. Actualment en tres comunes es manté la pràctica d'aquestes festes: la Festa de l'os d'Arles, la Festa de l'os de Prats de Molló i la Festa de l'os de Sant Llorenç de Cerdans, a finals d'hivern, al febrer. Se sap que aquestes pràctiques són molt antigues i un cop van estar molt esteses per tot el territori europeu i per bona part de l'hemisferi nord, no en debades, també anomenat regió holàrtica. Les celebracions de la cacera de l'os guarden un profund simbolisme ancestral, augurant el retorn de la primavera (la vida a les muntanyes) i estan inspirades en tota una sèrie de creences populars entorn de la importància de la figura de l'os (origen de l'home i mite de la fecunditat). Si en un passat els balls de l'os s'estenien per tota la serralada dels Pirineus, des de l'Empordà fins al golf de Biscaia, avui dia pràcticament només s'han mantingut íntegres al Vallespir. Tanmateix, manifestacions folklòriques de menor intensitat relacionades amb l'os durant el Carnaval encara estan presents en determinades regions de la serralada, com el Bearn, Iparralde, Navarra, Andorra i el Sobrarb aragonès. 1
Celebració de llegendes i creences populars
Les festes de l'os són la correspondència pagana de la Candelera. En la religió cristiana, el 2 de febrer, dia de la Candelera, correspon a l'acte de presentació del nen Jesús al temple, quaranta dies després del seu naixement. Però la commemoració d'aquesta data sembla que es deu a una apropiació de l'església de celebracions paganes molt més antigues. El dia 2 de febrer, com que està en el punt mitjà exacte de l'hivern, assenyala l'inici de la fi d'aquesta estació, especialment rigorosa a les comarques de muntanya (símbol de la mort), anunciant el retorn imminent de la primavera (símbol de la vida), tot i que aquesta encara trigui unes setmanes a arribar. En qualsevol cas, la data marca oficialment la fi del període del Nadal (i del solstici d'hivern), i l'inici del cicle del carnaval. El poble ha fet de la candelera un observatori de predicció de l'oratge, com es reflecteix en la coneguda dita «Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu». Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera trigarà menys o més en arribar. Una creença popular, estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d'aquesta data els ossos comencen a despertar de la seva hibernació: «Per la Candelera, l'os surt de l'ossera». Al Pirineu, hom creu que aquest dia l'os es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir. La importància ancestral d'aquests sabers es deu a les collites que estaven per venir. 1
Història
Si el curs de les festes ha evolucionat amb el pas del temps, no se sap del cert tota la seva història. D'altra banda, podem dir que aquestes celebracions són molt antigues, ja que descendeixen de cultes prehistòrics, que foren succeïts per les Lupercals (festes del llop romanes en honor de Luperc i Faune, celebrades el 15 de febrer) i després per cultes de l'os durant l'edat mitjana. El text més antic conegut fins ara que evoca la presència de l'os a les festes data del 1424 i es troba a Catalunya. Per altra banda la descripció amb connotacions etnològiques més antiga coneguda de les festes de l'os data del 1835 i es troba a l'obra Histoire de Roussillon: comprenant l'histoire du Royaume de Majorque, de Dominique-Marie-Joseph Henry. S'hi refereix com: 1
Se sap que al segle xix la festa dels ossos també es representava en d'altres viles del Vallespir, com Ceret, els Banys d'Arles, la Menera o Cortsaví, i de la comarca del Conflent, com Vernet, Vilafranca, Mentet, la Bastida i Pi. L'escriptor i folklorista de Prats de Molló Carles Bosch de la Trinxeria va presenciar la festivitat a els Banys d'Arles poc abans que es deixés de celebrar: 1
Segons el narrador, aquell dia sortia un noi del poble disfressat amb una pell d'os i s'amagava a un bosc proper. Un grup de joves sortia a cercar-lo amb alegria, excitació i disparant trets de pólvora a l'aire. L'os feia veure que queia mort a terra i cridava. Una vegada capturat el feien entrar al poble en comitiva encapçalada per una banda de música i fent l'anomenat ball de l'os. Es recollien diners i la festa acabava amb un ball a plaça. El costum es va prohibir perquè un any, suposadament entre el 1876 i el 1886, van ferir de gravetat al noi que feia d'os d'una perdigonada durant una representació. 1
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco
El 17 de desembre de 2014, les tres festes de l'os celebrades al Vallespir es van registrar a l'Inventari del patrimoni cultural immaterial de França, amb l'objectiu de sol·licitar la seva inclusió al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. L'anunci oficial es va fer el dia 19 de gener pels alcaldes de les tres poblacions nord-catalanes. Des d'aleshores, els tres municipis vallespirencs han creat un vincle que es materialitza en una pota d'os, que es passa d'un municipi a l'altre. Arles rep de l'alcalde de Sant Llorenç de Cerdans la pota i es dona per començada la Festa de l'os d'Arles, el primer diumenge després de la candelera. En començar Prats de Molló la seva festa, generalment al diumenge següent, l'alcalde d'Arles li fa entrega de la pota a través del seu batlle; i el mateix a Sant Llorenç, que rep del batlle de Prats la pota el dia anterior a la Festa de l'os. La pota simbolitza el cohesionador de les tres festes ursines, històricament enfrontades. Les festes de l'ós dels pobles del Vallespir i d'Andorra van ser designades com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 29 de novembre de 2022. 1
Escenificació de les festes de l'os
Les festes de l'os escenifiquen la relació entre els ossos, els caçadors i les dones. Aquestes celebracions marcaven antigament també el tret de sortida de les batudes d'ossos dels caçadors dels pobles del Vallespir. L'os era un animal perseguit perquè, tot i ser omnívor, solia depredar moderadament sobre ramats d'ovelles i el seu pelatge històricament era molt valorat. Antigament, hi havia famílies de caçadors als pobles dels Pirineus. A més, a l'Arieja, al segle xix els cadells d'os eren extrets dels caus per a ser ensinistrats en captivitat pels orsàlhers (domadors d'ossos). L'os té una fesomia i un comportament que en certs aspectes s'assembla al dels humans: són plantígrads, es poden posar dempeus i tenen la cua curta, a diferència de molts altres mamífers. Als Pirineus, fins i tot, ens han arribat creences molt antigues que afirmaven que l'ésser humà provenia de l'os, el qual en el passat, tenia cert sentit si es té en compte la inexistència d'altres simis en pràcticament tot el continent europeu (llevat de Gibraltar). 1
Les festes de l'os en la literatura
Lluís, Joan-Lluís. El dia de l'ós. La Magrana, 2004. Soler, Jordi. La fiesta del oso (en castellà), 2012. 1
The text above is adapted from the Wikipedia article “Festes de l'os al Vallespir”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. 1
Fêtes de l'ours en Vallespir is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. 2
The source record links this tradition to 2 external registers, which can be verified through the citation. 2





