The tradition & historical record
6 min read · 2 sourcesEl Sexenni és una festa que se celebra a Morella (els Ports, País Valencià) en honor de la Mare de Déu de Vallivana. Aquesta festa té lloc cada sis anys la darrera quinzena d'agost. Des del 8 de maig de 2012, per resolució de la Secretaria d'Estat de Turisme, a l'Anunci i el Sexenni se'ls concedeix el títol de Festes d'interés Turístic Nacional. 1
Origen
L'origen se situa al segle xvii, en temps d'epidèmies. Després de ser sacsejats per una pesta en els anys 1648 a 1650, la pesta de 1672 que assolava el municipi i les contrades va decidir a un grup de notables de la vila a fer una rogativa, amb trenta germans vestits de penitència, fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Vallivana, i el prior proposà portar la imatge de l'ermitori fins a la ciutat. El 31 de desembre d'aquell mateix any és passejada la imatge de la Verge i compta la llegenda que els malalts van recuperar la salut, fins al punt que l'epidèmia va remetre per complet. En agraïment al miracle, els morellans en general, i concretament els camperols, el justicia, jurats i Consell de Morella, van fer solemnes festes i decidiren, segons acord de 14 de febrer de 1673, celebrar perpètuament cada 6 anys un novenari en acció de gràcies a la Mare de Déu de Vallivana i que les festes es farien pel maig. És des d'aquest moment que el Sexenni se celebra quasi de manera ininterrompuda. Nogensmenys s'han celebrat 53 edicions des de llavors. En l'acord del Consell de 28 de gener de 1678 la Vila va demanar que la celebració del primer Sexenni es traslladés a l'agost, però el clergat no ho acceptà i la van celebrar al maig, tot i que el Consell no hi va assistir i celebrà la festivitat, per la seva part, a l'agost. El segon Sexenni se celebrà amb normalitat a l'agost. 1
L'Anunci
L'any anterior a la festa, se celebra «l'Anunci» que recorda als morellans que el Sexenni està prop. Des de 1903, manté una estructura similar; durant els tres primers diumenges d'agost, es planten en barraques de fusta en els carrers, uns ninots (ninots que representen caricatures humanes), després, al quart diumenge, se celebra missa major, un pregó amb desfilada de carrosses decorades amb paper arrissat i, de nit, es resa un rosari a l'església. L'Anunci té lloc a l'església, però després adquireix un to festiu, en el qual els integrants del Pregó i els espectadors es barregen amb una batalla de confeti i serpentines. 1
El Sexenni
El Sexenni pren com a referència el quart diumenge d'agost de l'any sexennal, darrerament avançat al tercer diumenge perquè puguen assistir tots el morellans. Aquest és el primer dia del novenari, sobre el qual es configura tot el calendari festiu, on els dies anteriors són de preparació i arribada de la Verge a Morella. 1
Entrada de les Colònies. El dijous es fan discursos de salutació i recepció als morellans que viuen fora. Rogativa. El divendres s'organitza la comitiva que traslladarà la imatge de la Verge a Morella. De la vila al santuari es va en romeria. La processó està composta pels romers, precedits per la bandera de la Creu i presidits pels representants de l'església, autoritats civils i Alets (electes) de les Denes. El dissabte, a les 7 del matí torna la comitiva que porta la Mare de Déu dins d'una urna. Per la vesprada arriba a l'Hostal Nou, on es resa el rosari. A les 8 de la vesprada, la Comitiva dels Romers fa la seua entrada pel Pla dels Estudis, al so de l'himne de Morella. Rep un discurs de benvinguda quan és pujada a la peanya principal i una comitiva formada per l'ordre de la processó general, autoritats i romers arriba amb la Verge fins a l'església Arxiprestal, on es canta la Salve al so de l'Orgue de Torull, rebent prèviament el discurs del representant del Clero. Després es fa l'adoració popular de la imatge de la Verge. Plantada dels carrers. Des del migdia del divendres i fins ben entrada la nit els carrers són decorats. Cavalcada de la Joventut. El dissabte, abans de ser presentada la Verge als morellans i mentre s'acaben els preparatius per a la festa, el degà d'Estudiants porta la Senyera de la Ciutat acompanyat per la banda de música. El novenari es distribueix per estaments professionals o gremis. 1
La processó general
És l'element central de la festa on participen els diferents gremis de la vila, amb les seves imatges i personatges bíblics i en el final, desfilen la bandera de Vallivana, els Alets, els gremis de segon ordre i la creu de la Basílica. Durant la processó, es llegeixen les Relacions o versos dedicats a la Verge, dintre d'un artefacte conegut com la Taronja, similar a la Magrana d'Elx, que s'obre en quatre grillons quan passa la Patrona. Quan es descobreix, apareix un nen petit vestit de Sant Miquel que li canta uns versos. 1
Danses
Aquests són els balls o danses que es representen a la Processó general per cada un dels gremis. Totes les danses s'interpreten amb dolçaina i tabal, excepte en la Corroquina, que es treu rondalla i cantants. El ritme de totes les danses de dolçaina i tabal, excepte unes variacions mínimes, és sempre el mateix. Llevat de la Corroquina i els Torneros, els passos de les altres danses són iguals. 1
Torneros. Representa l'Ajuntament. Són 9 xics joves, un davant marcant el pas anomenat “àngel”, i els altres vuit, els “balladors”, en filera, que vesteixen una casaca blava amb cintes verticals més clares, tancada amb cinturó de color salmó, pantalons ajustat fins al genoll de color salmó clar, calces rosa (abans franges horitzontals rosa, blanc i blau) i espardenyes blaves. L'àngel porta pantalons i casaca verd fosc i una capa curta de color crema. Arts i oficis. Representa el gremi d'Arts i Oficis. Son vuit xiquets, col·locats en dues files que vesteixen casaca groga amb perfilats blaus, cenyida de blau, pantalons blaus fins al genoll, calces blanques i espardenyes blaves. Al cap porten una diadema daurada. Llauradors. Representa el gremi de Llauradors. 18 dansants, 9 xiquets i 9 xiquetes. Els xiquets porten un barret cònic de vellut negre, camisa coberta amb jupetí de seda blanca, saragüells blaus foscos de ras, faixa d'estam blava nugada a un costat, calces calades blanques i espardenyes amb vetes blaves nugades per la cama. I les xiquetes porten faldetes de demàs i cossets de color blau amb cinturó ample, mantó de Manila, calces blanques calades i sabates blaves. Toquen castanyetes. Teixidors. Representa el gremi de teixidors. Són 8 xiquets i el “barrero”, que és qui porta la barra de les cintes. 1
The text above is adapted from the Wikipedia article “Sexenni de Morella”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. 1
Sexenni de Morella is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. 2
The source record links this tradition to 3 external registers, which can be verified through the citation. 2





