The tradition & historical record
7 min read · 2 sourcesL'adoració del foc és l'acció de retre culte a aquest element, considerant-lo sagrat o representant d'alguna divinitat. La veneració al foc ha estat el tret característic de quasi tots els pobles de l'antiguitat juntament amb el culte al sol, del qual no pot fàcilment dissociar-se, perquè els déus solars a voltes també ho eren del foc. En la majoria de les cultures se'n registren rituals, llegendes, pintures, tota mena d'escrits i representacions artístiques. La simbologia del foc, en canvi, descriu els diversos significats i interpretacions atribuïts en les religions, en les diverses cultures i en els rituals. En l'esoterisme, en l'alquímia i en l'astrologia se li ha concedit una gran importància. 1
Motius d'adoració
Segons diversos especialistes, la religió primitiva va tenir un origen biològic, a part de les associacions morals i de tota influència espiritual. En el cas del foc, és fàcil suposar els motius de la seua adoració. Bàsicament, se li retia culte per la fascinació que provocava i pel seu origen desconegut, la qual cosa va impactar quasi tots els pobles primitius. Es pensa que el culte al foc sorgí en la prehistòria, més exactament en el Paleolític mitjà (150000 ae- 40000 ae), amb l'aparició de l'Homo Neardenthalensis. Es creu que, en els períodes de pluges perllongades, quan el foc del llogaret es devia extingir, s'hauria mancat d'aquest element durant mesos o potser anys. En tal cas, és segur que la persona que haguera aconseguit retornar-lo al llogaret seria considerada una heroïna. A partir d'aquest punt, s'interpreta que el foc fou sinònim de salvació, protecció i aliment: per això se li va retre culte més tard. 1
Mitologia grecoromana
En la mitologia grega, el mite que explica l'origen del foc és el de Prometeu, un tità fill de Japet i Climene, el nom del qual, en grec, significa 'vident'. Segons aquest mite, Prometeu, que gaudia enutjant a Zeus, creà els éssers humans amb argila mullada amb les seues llàgrimes. La dea Atena, la seua amiga, en veure les seues creacions, va decidir atorgar-los el do de la saviesa. En passar un temps, el fill de titans els ensenyà a fer sacrificis als déus, a navegar i a conrear i pasturar bestiar, a més de controlar el foc. En una disputa sobre quina part de la víctima d'un sacrifici corresponia als déus i quina als humans, Prometeu, triat jutge, va fer dues bosses amb la pell de l'animal, en una en diposità la carn tapada amb les vísceres i en l'altra ficà els ossos coberts amb el greix atractivament col·locat. Llavors, li demanà a Zeus que en triara una. Aquest seleccionà la d'ossos, doncs li va semblar més atractiva, però quan es va adonar de l'engany, li arrabassà el foc als humans. Prometeu, enfadat, decidí prendre una mica del foc sagrat olímpic per lliurar-li'l a la humanitat, amb una tija de canyaferla. Després d'això, marxà cap a la Terra amb el carro d'Hèlios, el déu solar, per complir el seu noble propòsit. Quan Zeus veié el que el tità havia fet, creà una dona anomenada Pandora, a la qual tots els déus dotaren amb les seues habilitats, i fins li sembraren la llavor de la maldat. Li donaren una caixa que suposadament contenia molts presents per a Prometeu, encara que en realitat s'hi reunien totes les desgràcies inimaginables. Pandora anà a la Terra per intentar seduir Prometeu i el seu germà Epimeteu, però mentre el primer s'hi mantingué impassible, el segon no es resistí als seus encants. Pandora va obrir la caixa i n'isqueren tots els mals i la mort. 1
Mitologia celta
En la mitologia celta, la dea del foc era Brigit, que també era la dea de l'art, la poesia i la terra. També era l'encarregada de protegir els ramats i les dones joves, i sobretot protegia els xiquets més menuts. Segons un escrit celta, el Llibre de les invasions, aquesta dea guerrera era filla de Dagda, rei dels Tuatha Dé Danann, antiga tribu d'éssers feèrics que habitava el territori geogràfic dels celtes abans que els humans hi arribaren. El nom Brigit procedeix de l'arrel celta Brigi, que significa 'grandesa, admiració, poder'. S'entén, llavors, que el seu nom significa "la més gran". Se li deia "l'excelsa" i se simbolitzava amb una torxa encesa. Quan els evangelitzadors arribaren a Irlanda, absorbiren moltes llegendes i mites cèltics, i els adaptaren a la seua religió. Algunes gestes dels herois de la seua mitologia s'atribuïren a sants catòlics. Tal és el cas de Brigit, que va ser transformada en santa Brígida d'Irlanda. S'explica que santa Brígida, que se suposa que fou un personatge històric que visqué entre els anys 450 i 523 de, multiplicà una certa vegada el menjar disponible en un saló, i podia munyir les vegades que necessitara la mateixa vaca per produir aliments, a part de realitzar molts altres prodigis. En assabentar-se, però, les autoritats eclesiàstiques de l'origen pagà de santa Brígida, al s. XIII escolliren sant Patrici com a patró d'Irlanda. El principal ritual en honor de Brigit és l'Imbloc, celebrat cada u de febrer de cada any. Aquest ritual associat a la primavera incloïa bàsicament una renovació dels focs de la llar i un sopar en què participava tot el poble celta i les dones es posaven vestits nous; es passava pels caps i cossos de tots els presents el cinturó de Brigit, simbolitzant així el viatge del foc a totes les parts de l'univers. 1
Mitologia maori
Els indígenes de Nova Zelanda, anomenats maoris, habitants originaris d'aquest país, s'hi establiren en successives migracions, iniciades cap al s. X i concloses en el XIV, procedents de la Polinèsia oriental (Illes Cook, de la Societat o fins i tot Hawaii). Es diu que crearen una cultura totalment independent de les altres cultures de la Polinèsia o d'altres arxipèlags, les idees dels quals predominants eren les de sacrifici, canibalisme i adoració. La seua mitologia descriu com un heroi, Maui, baixà del cel per ensenyar a les persones l'art de fer foc amb dos trossos de fusta. Ell aconseguí foc originàriament per la Gallina Celestial, totalment feta de foc, que llavors estava protegint els seus pollets. Quan aquesta es va alçar, li'n furtà un i li'l donà als humans. Es diu a més d'aquest heroi que va morir lluitant contra la dea de la mort. Els rituals maoris més cridaners han estat els d'adoració als volcans, als quals consideraven sagrats per ser l'estatge dels déus. S'oferien als volcans els animals sacrificats per apaivagar la seua ira i sadollar-los la fam; hi ha indicis que certs llogarets maoris feien petites reproduccions de volcans amb l'objectiu de trobar una millor forma de comunicació amb les deïtats de la força, el foc i la calor. A les Illes de Fiji, territori ocupat pels sawau, hi ha encara individus capaços de caminar sobre el foc, i ho fan per purificar-se l'ànima. Quinze dies abans de la cerimònia, aquests individus han de separar-se dels altres i evitar menjar coco, un gran sacrifici segons els seus costums. Després d'això, s'ha de formar un gran cercle de 3 m de diàmetre i d'un de profunditat, que més endavant s'omplirà amb pedres i material combustible, com fusta seca. 1
Mitologia persa
Els perses són una branca de la família dels pobles a… 1
The text above is adapted from the Wikipedia article “Simbologia i adoració del foc”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. 1
Simbologia i adoració del foc is recorded in open cultural data. The structured record cited below does not describe the practice, and this entry has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. 2
The source record links this tradition to 1 external register, which can be verified through the citation. 2





