The tradition & historical record
5 min read · 2 sourcesUna estauroteca (del grec antic σταυρός staurós creu i θήκη theke contenidor) o reliquiari del Lignum Crucis, és un cofre reliquiari dissenyat per contenir un tros de la Vera Creu sobre la qual Jesús de Natzaret va ser crucificat durant l'episodi de la Passió. 1
Gènesi
La Vera Creu, també coneguda com la Santa Creu, és la creu sobre la qual va ser crucificat Jesucrist. Segons la tradició cristiana, va ser Santa Helena, la mare de l'emperador Constantí I, qui va descobrir la Creu de Jesús així com les dels dos lladres, durant un pelegrinatge a Palestina realitzat l'any 326. Es va convertir a partir del segle iv una de les principals relíquies del cristianisme, objecte de particular veneració. Els relicaris que porten el nom d'estauroteca estan fets especialment per allotjar aquests fragments de fusta sagrada.. Les estauroteques romanes d'Orient es feien servir amb força freqüència, perquè contenen una virtut apotropaica. Les estauroteques occidentals, objectes de veneració que han de ser visibles per al major nombre possible de persones, són, en canvi, molt més grans. L'estructura del tríptic apareix simultàniament a la dels tríptics d'ivori de l'època romana d'Orient. En comparació amb les estauroteques de Mosa, els reliquiaris romans d'Orient de la Vera Creu continuen sent receptacles de dimensions modestes. L'emperador llatí de Constantinoble Baudouin II de Courtenay va vendre a Lluís IX, el futur sant Lluís, algunes de les seves relíquies més preuades, entre elles la creu, la corona d'espines i la pedra del Sant Sepulcre. Van arribar a París el 1241. El prestigi d'aquestes relíquies reflexiona sobre el regne de França. Van rebre un escenari excepcional quan sant Lluís va fer construir a París la Sainte-Chapelle, dissenyada com a capella del seu palau i com a reliquiari monumental de gairebé tres metres d'alçada. 1
Estauroteca de Fieschi Morgan
El relicari està decorat amb esmalts cloisonnats, plata, vermell, or, niello, és de mida modesta, mesura només 2,7 × 10,3 × 7,1 a l'exterior. Data de principis del segle ix, i és probablement d'origen romà d'Orient. La tapa, que llisca, està decorada amb una escena de la Crucifixió i bustos de sants. L'interior de la tapa té quatre episodis de la vida de Crist: Anunciació, Naixement, Crucifixió i Baixada al Llimb. A l'interior del relicari hi ha cinc compartiments de relíquies disposats en forma de creu. A la portada, es mostra Crist, envoltat per la Mare de Déu i Sant Joan, viu, vestit amb una llarga túnica fosca habitual en les representacions orientals d'aquesta escena. Sants o apòstols, tots identificats, envolten l'escena central i decoren els laterals. El papa Innocenci IV (1243-1254) va ser, segons l'avís del Museu Metropolitan d'Art, un dels propietaris d'aquest reliquiari. 1
Tríptic de la Santa Creu, Lieja
L'emperador Henri II del Sant Imperi Romanogermànic hauria ofert l'any 1006 a la col·legiata de la Santa Creu de Lieja, les relíquies de la Vera Creu rebudes del rei de França Robert II conegut com el Pietós. El tríptic és de roure cobert de coure daurat, relleu, esmaltat i cisellat, producte de l'orfebreria mosana del segle xii atribuït a Godefroid de Huy. Té quatre fragments disposats en una petita creu d'or vorejada amb un granat i puntejada de perles, ocupant el centre una pedra fina. Fins a 1996, abans de ser restaurat, el reliquiari del tresor era visible al tresor de la catedral. Actualment s'exhibeix al Grand Curtius de Lieja. Segons Philippe Verdier, «els reliquiaris de la Vera Creu tenen quasi sempre la forma d'un tríptic. Queden un cert nombre d'estauroteques romanes d'Orient que, a partir del segle xx, presenten la forma d'un tríptic i on s'utilitzen metalls preciosos, pedres fines, perles i esmalts. Aquesta estructura tríptica apareix simultàniament a la dels tríptics d'ivori del Renaixement romà d'Orient». 1
Estauroteca de Limbourg-sur-la-Lahn
Aquesta estauroteca porta al revers una inscripció dedicada al nom de Constantí VII i del seu fill Romà II. Fet amb or, plata daurada, esmalt cloisonné sobre or, perles i pedres precioses, es va fer a mitjans del segle x (entre 945 i 959) i el reliquiari amb compartiments, en nom del pròedre Basili el Paracemomen, bastard de l'emperador romà d'Orient Romà I Lecapè, fou executat a finals del segle x (entre 968 i 985). Es va fer als tallers imperials de Constantinoble. Fragments de la relíquia estan incrustats en forma de creu a l'entorn d'orfebreria. Diversos cubicles amb inscripcions en grec contenen altres objectes sagrats com fragments de la túnica, el sudari, la corona d'espines i fins i tot claus. 1
Bibliografia
Anatole Frolow: La relique de la vraie croix. Recherches sur le développement d'un culte (= Archives de l’Orient Chretien Band 7). Institut Français d’Études Byzantines, Paris 1961 (mit einem vollständigen Katalog aller mittelalterlichen Staurotheken). Anatole Frolow: Les reliquaires de la Vraie Croix (= Archives de l’Orient Chretien Band 8). Institut Français d’Études Byzantines, Paris 1965 (Kommentar zum vorigen Werk). Holger A. Klein: Byzanz, der Westen und das „wahre“ Kreuz. Die Geschichte einer Reliquie und ihrer künstlerischen Fassung in Byzanz und im Abendland (= Spätantike – Frühes Christentum – Byzanz. Kunst im ersten Jahrtausend Reihe B: Studien und Perspektiven Band 17). Reichert, Wiesbaden 2004, ISBN 978-3-89500-316-5. 1
The text above is adapted from the Wikipedia article “Estauroteca”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. 1
staurotheke is reliquary containing fragments of the True Cross, according to the structured record cited below. This entry was generated automatically from that record and has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. 2
The source record links this tradition to 6 external registers, which can be verified through the citation. 2





