The tradition & historical record
6 min read · 2 sourcesTrialsín, escrit sovint Trialsin, és el primer nom que rebé oficialment l'esport ciclista conegut actualment com a bicitrial i consistent a superar dificultats amb la bicicleta tal com es fa al trial motociclista convencional. Es tracta d'un esport nascut a Catalunya i reconegut amb aquesta denominació per la RFEC (federació espanyola de ciclisme) el 1981. A mesura que s'anava implantant en altres països, el trialsín començà a rebre noms més homologables internacionalment: cyclotrials, bicycle trials o, simplement, trial, nom amb el qual fou reconegut per l'UCI el 1985.Després de subsistir uns anys dins la federació internacional sense gaire suport oficial, la manca d'entesa entre aquesta entitat i els impulsors del trialsín provocà l'aparició de la BIU (1992), nou ens internacional dedicat en exclusiva al trial amb bicicleta, denominat oficialment des d'aleshores biketrial. Tot i aquesta escissió, l'UCI continuà regulant el "trial", motiu de l'actual dualitat de denominacions, campionats i normatives per a un mateix esport. "Trialsín" (nom ideat per Pere Pi cap a 1979 a suggeriment del seu col·laborador a Montesa, Albert Mallofré) és un acrònim del castellà Trial sin motor i feia referència al fet que aquesta és una mena de «trial sense motor, sense soroll, sense fums». 1
Antecedents
Cap a mitjan dècada de 1970, el trial en bicicleta era un entreteniment habitual entre els joves afeccionats al trial motoritzat, especialment a Catalunya, on es practicava amb regularitat pels voltants de Sabadell i Sant Feliu de Codines. Sense estar-ne al corrent, cap a 1976 Pere Pi (directiu de Montesa i antic campió de motociclisme) començà a treballar en el seu projecte de bicicleta de trial, idea que se li acudí quan li robaren la bicicleta al seu fill Ot. Cap a 1978, enllestí un prototipus que fou l'embrió de les futures Montesita, les primeres bicicletes de trial fabricades en sèrie. 1
Naixement del Trialsín
El 1978, Pere Pi va preparar un reglament similar al del trial però amb les diferències adients per a ser adaptat a la bicicleta i, amb l'ajut d'Albert Mallofré, ideà el nom de Trialsín. Tot seguit, mentre es construïen els motlles per a produir les Montesita, contactà amb el CSD espanyol per a sol·licitar una federació que gestionés aquest nou esport. El CSD, havent consultat els presidents de les federacions estatals de motociclisme (RFME) i de ciclisme (RFEC) decidí que se n'encarregués aquesta darrera. El president de la RFEC, el valencià Luis Puig, acordà amb Pi que fos ell mateix, amb el suport d'un tècnic de la federació, qui ho tirés endavant. Finalment, el 1981, el Comitè Tècnic i la Junta Directiva de la RFEC aprovaren el nom i el reglament proposats per Pi. A l'hora de començar a organitzar proves, la RFEC estipulà que ho havien de fer clubs de ciclisme, però aquests no hi tenien cap interès. En canvi, els moto-clubs s'adonaren de les possibilitats d'aquest esport com a escola de futurs pilots de trial i molts d'ells n'organitzaven proves, tot i que sense reconeixement per part de la federació. Com que la situació no avançava, Pi va impulsar l'organització d'algunes proves, sovint amb la col·laboració del seu cunyat Josep Isern. 1
Expansió i consolidació
Des de bon començament, Pi introduïa l'esport a l'estranger per mitjà dels importadors de les Montesita a cada país. El 1981, viatjà amb la família i l'Andreu Codina a Bilstain (Bèlgica) i Heywood (Anglaterra) per a fer-hi demostracions i cursets, impartits per Codina i el seu fill Ot. També hi organitzà alguna competició en què hi participaven joves inexperts. Aviat es començà a estructurar el trialsín: es va crear una comissió catalana, una d'estatal i una d'internacional, totes tres presidides durant els primers 10 anys per Pere Pi. Des del seu càrrec, Pi impulsà la creació de comissions a diversos països, dins les federacions nacionals de ciclisme corresponents, tot creant una xarxa de delegats. El 1982 es creà la primera Copa d'Europa de la disciplina, esdevinguda Campionat del Món d'ençà de 1986. 1
Ruptura amb l'UCI
Amb el temps, però, es veié que l'UCI no estava gens interessada en el trialsín. Cap a 1989, la situació era gairebé insostenible i Pi havia d'assumir personalment fins i tot el finançament d'algunes proves internacionals. Els dirigents de l'UCI no entenien ni tan sols per què es convocaven campionats internacionals de trialsín a diverses proves puntuables (al ciclisme convencional es fan a una sola prova), però Pi els en convencé de la conveniència en una reunió a La Haia. Cap a 1985, Luis Puig (ja com a president de l'UCI), reconegué a Pi que «El ciclisme és molt gran i la gent hi té molt d'interès, però no comprèn el Trialsín; això és una altra cosa, un altre esport». Puig, però, col·laborà molt amb Pi i en una ocasió li suggerí que contactés amb la FIAC (Federació Internacional Amateur de Ciclisme), ens aleshores separat de la FIPC (Federació Internacional Professional de Ciclisme) i integrat junt amb aquesta a l'UCI. Reunit a Roma amb la secretària general Carla Giuliani, aquesta li digué que «A l'UCI tots són vells, no hi ha res a fer. Jo plego el mes vinent, perquè em trobo amb els mateixos problemes que tu». Amb la mort de Puig, la situació s'agreujà encara més. 1
De Trialsín a Biketrial
Finalment, a la prova puntuable per al Campionat del Món de Trialsín celebrada a Andorra l'agost de 1991, Pere Pi convocà una reunió aprofitant la presència dels delegats internacionals. Entre els 13 que hi assistiren es posà a votació seguir dins de l'UCI o bé crear una federació pròpia, amb resultat de 12 vots a favor de la federació pròpia i 1 vot en blanc. A la següent reunió, al novembre a Praga (amb motiu de la Copa del Món Indoor), es va redactar el nou reglament i més tard s'acordà un nou nom per a l'esport: BikeTrial. Aquest fou l'embrió de la futura BIU (BikeTrial International Union), formalitzada poc després a la República Txeca pel delegat txec, Josef Dressler, primer president de la nova entitat. D'ençà de 1992, doncs, la BIU aixopluga totes les federacions nacionals de biketrial que s'han anat creant posteriorment i regula aquest esport, la manifestació principal del qual és el Campionat del Món de biketrial. 1
The text above is adapted from the Wikipedia article “Trialsín”, available under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 licence. 1
Trialsín is bike trial precursor, according to the structured record cited below. This entry was generated automatically from that record and has not yet been reviewed by a person familiar with the tradition. 2
The source record links this tradition to 1 external register, which can be verified through the citation. 2





